Suscríbete a nuestro boletín de novedades y recíbelo en tu email.
Bardin es un home ordinari al qual res li sembla massa extraordinari. Per exemple, no li sembla extraordinari que el terme superrealisme (traduccio exacta del francès surrealisme, que significa per damunt de la realitat ) no fes fortuna en català i que amb el temps acabes estenent-se la simple adaptacio fonètica del mot francès. Tampoc li sembla extraordinari que Max, durant l?adolescència, visques confos pensant que surrealisme significava exactament el contrari d?allò que significa, en imaginar que el vocable havia de procedir de subrealisme (sens dubte per associacio amb el subconscient que reivindicaven els surrealistes). No, res de tot això li sembla extraordinari a en Bardin, perquè es potser diferent allò que està per sobre de la realitat d'allò que es troba a sota? Es mes, no es tot allò igualment real? Bardin opina que si, d'aqui el seu malnom. I d'aqui la naturalitat i desimboltura -no exemptes d?insolència- amb les quals s'entremet en complicades disquisicions teològiques amb deus, accepta sospitosos traspassos de poders per part d'un gos andalus, suporta acudits dolents enmig de penosos malsons eròtics, o escriu manifestos de barra de bar ofegat en efluvis de conyac barat. Allò dit, un home ordinari al qual res li sembla massa extraordinari.