Detalle del libro
Ver Índice
PRESENTACIÓ
ABREVIATURES
LLIBRE PRIMER
DISPOSICIONS GENERALS
TÍTOL I. DISPOSICIONS PRELIMINARS
Article 111-1. Dret civil de Catalunya
Susana Navas Navarro
I. Les fonts del dret civil de Catalunya: introducció
II. La Llei. La relació entre els articles 111-1 i 111-4 CCCat
1. Normativa civil general i normativa civil especial
2. Vigència temporal inicial i final
3. Remissions legals dins l’ordenament jurídic català i a d’altres ordenaments jurídics
III. El costum
1. El costum com a font autònoma de dret
2. Costum i dret local.
3. Costum i ús social
IV. Els principis generals del dret
1. La seva nova funció. La no aplicació del dret supletori (art. 111-5 CCCat)
2. Les altres funcions
V. Vigència territorial de les fonts del dret civil de Catalunya
Article 111-2. Interpretació i integració
Albert Lamarca i Marquès
I. Interpretació i integració del dret civil de Catalunya
1. Introducció
2. Antecedents
II. Els principis generals que informen el dret civil de Catalunya
1. Principis generals i disposicions preliminars
2. Interpretació i principis generals del dret
3. Criteris d’interpretació de les normes i de les declaracions de voluntat
4. Principis generals del dret civil català.
5. La integració amb els principis generals del dret
III. La tradició jurídica catalana
1. La tradició jurídica catalana com a criteri d’interpretació i d’integració
2. Tradició jurídica, dret compilat i codificació
IV. La jurisprudència i la doctrina jurisprudencial
1. La jurisprudència en la interpretació i l’aplicació del dret civil català
1.1. El Tribunal de Cassació de Catalunya
1.2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
2. La doctrina jurisprudencial als efectes del recurs de cassació
Article 111-3. Territorialitat
M. Esperança Ginebra Molins
I. L’«eficàcia» territorial del «Dret civil de Catalunya»: la vigència territorial.
La possible aplicabilitat extraterritorial
1. El principi de territorialitat
2. El «Dret civil de Catalunya»: la seva vigència territorial exclusiva a Catalunya
2.1. Fonament històric i reconeixement actual
2.2. El «Dret civil de Catalunya» (art. 111-3.1 CCCat)
3. La vigència i l’aplicabilitat del Dret del territori. L’extraterritorialitat com a excepció a l’aplicació del Dret del territori
II. La submissió al Dret civil català de qui adquireix la nacionalitat espanyola«mentre mantingui el veïnatge administratiu a Catalunya»
1. El «veïnatge civil» de qui adquireix la nacionalitat espanyola
1.1. Les dues primeres edicions del CCe
1.2. L’art. 15 CCe de 1974: la regulació contra la que pretén reaccionar l’art. 7.2 EAC de 1979
1.3. L’art. 15 CCe a partir de la Llei 18/1990, de 17 de desembre, «sobre
reforma del Código civil en materia de nacionalidad»: la supressió de la primacia del «veïnatge civil común» quant al Dret al que queda subjecte qui adquireix la nacionalitat espanyola
2. La submissió al Dret civil català pel «veïnatge administratiu» dels «estrangers que adquireixin la nacionalitat espanyola»: els art. 111-3.3 CCCat i14.2 EAC 2006
2.1. Els precedents: l’art. 7.2 EAC 1979 com a reacció enfront de l’art. 15 CCe de 1974. L’art. 3.II del Text Refós de la Compilació del Dret Civil de Catalunya de 1984
2.2. Els art. 111-3.3 CCCat i 14.2 EAC 2006
2.2.1. Els supòsits d’«adquisició de la nacionalitat espanyola» als quals es refereixen aquests preceptes
2.2.2. La submissió al Dret civil català pel «veïnatge administratiu» a Catalunya. La manifestació de voluntat en contra
2.2.2.1. La submissió al Dret civil català pel «veïnatge administratiu» a Catalunya
2.2.2.2. La interpretació de l’incís «mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya»
2.2.2.3. La manifestació de voluntat en contra
2.3. La relació entre la submissió al Dret civil català «mentre es manté el veïnatge administratiu a Catalunya» que resulta dels art. 111-3.3 CCCat
i 14.2 EAC 2006 i la subjecció determinada pel «veïnatge civil»(art. 14 i 15 CCe)
La present obra constitueix un comentari sistemàtic i complet a cadascun dels articles del llibre primer del Codi civil de Catalunya, que com a aportació destacada ordena i relaciona la jurisprudència que l?ha aplicat.
L?aprovació de la Llei 29/2002, de 30 de desembre, Primera Llei del Codi civil de Catalunya, va suposar l?inici del procés de codificació i refosa del nostre dret en un únic cos normatiu. Des de la seva entrada en vigor, l?1 de gener de 2004, tant les matèries relatives a prescripció i a caducitat del llibre primer, com les pròpies de les disposicions preliminars, han donat lloc a un important cos jurisprudencial en la seva aplicació. Les normes sobre fonts del dret, interpretació i integració, territorialitat, dret comú, preferència i supletorietat, així com els principis informadors del dret civil català, el de llibertat civil, la bona fe, els actes propis o l?equitat, junt amb les relatives a disposicions generals sobre prescripció, interrupció i suspensió, terminis i còmput, com les de caducitat, han tingut un important impacte en la pràctica del dret civil a Catalunya. En
els darrers anys, els tribunals de justícia han hagut d?afrontar l?aplicació d?una normativa nova no exempta de dificultat i, en ocasions de polèmica, però que s?ha resolt per la vigència general del dret català en diversos centenars de resolucions judicials.
