Detalle del libro
Ver Índice
Presentació.
Abreviacions.
Capítol I. Els antecedents històrics de l’autonomia de Catalunya
1. La construcció de l’Estat espanyol contemporani
1.1. Unitat de la monarquia i diversitat dels regnes
1.2. La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta
1.3. La consolidació de l’Estat unitari centralitzat al segle xix
2. E l catalanisme polític. La Mancomunitat de Catalunya
2.1. Del provincialisme al republicanisme federal.
El Projecte de Constitució per a l’Estat català del 1883
2.2. El catalanisme polític i les seves reivindicacions.
Les Bases de Manresa3
2.3. La Mancomunitat: Estatut, organització i obra de govern
3. Catalunya dins l’Estat integral de la Segona República
3.1. La Generalitat provisional del 1931 i l’Estatut de Núria.
3.2. La Constitució de la Segona República i l’Estatut del 1932
3.3. La Generalitat republicana: organització i evolució
4. D esfeta i represa: el franquisme, la transició a la democràcia i el restabliment provisional de la Generalitat
4.1. El franquisme i la lluita per l’autonomia
4.2. La transició a la democràcia i el restabliment de la Generalitat provisional
5. El procés constituent i el procés estatuent
5.1. L’organització territorial i el reconeixement de la diversitaten el debat constituent
5.2. L ’elaboració del projecte d’Estatut. L’Estatut de Sau
5.3. La fase final de l’aprovació de l’Estatut
Bibliografia
Capítol II. El desplegament de l’Estatut del 1979
i l’Estatut del 2006.
1. E l desplegament de l’Estatut del 1979 (1980-2003)
1.1. Introducció
1.2. L’exercici de les competències
1.2.1. El repartiment competencial
1.2.2. Organització institucional, administrativa i territorial.
1.2.3. Elements identitaris: llengua, cultura, dret civil
i símbols.
1.2.4. Àmbits de prestació de serveis: ensenyament, sanitat i assistència social.
1.2.5. Àmbits d’intervenció en el territori: ordenació territorial,urbanisme i medi ambient
1.2.6. Sectors econòmics: comerç i turisme
1.2.7. Altres àmbits
1.3. Les limitacions sobrevingudes i les propostes de canvi
2. L ’elaboració i l’aprovació de l’Estatut del 2006
2.1. L a tramitació al Parlament de Catalunya
2.1.1. Antecedents i marc normatiu
2.1.2. La ponència redactora
2.1.3. El debat i la votació en comissió.
2.1.4. El Dictamen 269/2005 del Consell Consultiu i el debat i la votació en el Ple
2.2. La tramitació a les Corts Generals
2.2.1. Marc normatiu i abast fonamental de la intervenció de les Corts Generals
2.2.2. L’admissió a tràmit per la Mesa del Congrés dels Diputats i la Interlocutòria del Tribunal Constitucional 85/2006
2.2.3. E l debat i la votació de totalitat en el Ple del Congrés dels Diputats
2.2.4. Les esmenes a l’articulat presentades pels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i la negociació extraparlamentària de l’Estatut
2.2.5. La Comissió Conjunta Comissió Constitucional
del Congrés - Delegació del Parlament de Catalunya
2.2.6. D ebat i votació en la Ponència Conjunta i en la Comissió Conjunta
2.2.7. Debat i votació en el Ple del Congrés dels Diputats
2.2.8. La tramitació al Senat
2.2.9. El referèndum
3. Trets generals de l’Estatut del 2006
Aquest llibre s'estructura en quinze capítols.
Els tres primers capítols són de caràcter introductori (història de l'autogovern de Catalunya i posició de Catalunya en l'Estat autonòmic). L'estudi normatiu estatutari fa referencia en el capítol IV, als elements definidors estructurals i simbòlics de Catalunya com a nacionalitat constituïda en comunitat autònoma. El capítol V es dedica a l'estudi dels drets i deures de la ciutadania i dels principis rectors. El capítol VI versa sobre les fonts del dret a Catalunya, partint de l'Estatut d'autonomia com a norma cabdal de l'ordenament jurídic català, i de les
relacions d'aquest darrer amb l'ordenament jurídic de l'Estat. Seguidament s'obre un bloc de sis capítols (capítols VII a XII) dedicat a l'examen de les normes estatutàries organitzatives de les institucions i els òrgans de la Generalitat, a l'organització territorial i al poder judicial. Finalment, els tres capítols darrers (capítols XIII a XV) contenen el bloc competencial, en què s'estudien les competències de la Generalitat; les relacions orgàniques de la Generalitat amb l'Estat, la Unió Europea i l'acció exterior, i les finances de la Generalitat. Amb l'estructura metòdica i la distribució temàtica que acabem d'exposar, aquest llibre pretén oferir una visió completa i sistemàtica de tots els elements essencials del dret públic de Catalunya.
